RAMON LLULL  i  JOAN LLUÍS VILETA


Per motius diversos, alguns d’ells  provinents de la  classe de literatura, Ramon Llull ha anat fent forat en una part important  de la meva curiositat literària.

Dins de la nadala que va editar la Fundació Jaume I l’any 1983 hi ha un article signat per Josep Perarnau que fa referència a la tasca de Joan Lluís Vileta. Aquest personatge, que va morir a  Barcelona l’any 1583, fou filòsof, bisbe de Barcelona  i catedràtic de filosofia i de teologia a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Llul•liana.

Llegint l’article veig que això d’enfonsar amb càrrega de plom al fons del mar fets i personalitats de rellevància de la nostra cultura ve de tan lluny! Tres-cents anys queden curts.  Veureu:

Quan  Perarnau va escriure l’article que parcialment transcriuré feia exactament quatre-cents anys de la mort de Joan Lluís Vileta a Barcelona …”i amb la seva mort s’enfonsava definitivament en la posta una institució que, en alguns moments, havia pesat molt en la vida cultural i espiritual d’Europa: l’Escola Lul•lina de Barcelona. “ A l’abolició de la primera -i germana seva -va seguir-la tres anys després  la Càtedra  de Llull a la Universitat de València (1586)

“Els responsables de la Contrareforma entre nosaltres ja no es consideraven hereus d’aquelles ciutats de Barcelona i de València que, a darreries del segle XIV, havien lluitat contra tot i tothom a favor de la Causa Lul•liana, és a dir, a favor de l’obra escrita, el pensament, la doctrina i els deixebles de Ramon Llull."

"L’esforç que esmerçà Vileta en la causa esmentada, reconegut per tots els seus biògrafs, evità  que el nom  del nostre gran polígraf mallorquí  figurés  en l’Índex de llibres prohibits assenyalats  pel Concili de Trento."

"Al cap de pocs anys de la mort de Vileta es constata la fuga a mans del millor postor de tresors bibliogràfics, molts d’ells manuscrits, que ara, vergonya  nacional catalana, s’han d’anar a estudiar a Milà o a Munic."

"Les estretors que comportava la Contrareforma hispànica  i nostrada, contribuí al desinterès per una doctrina que continuaria vivament estudiada  a tot Europa durant l’època del Barroc, resultant com a conseqüència l’edició de les Opera Omnia de Ramon Llull (1721-1739) a  Magúncia, Alemanya."

Perarnau conclou l’article adjectivant d’almogàver científic  Lluís Vileta, “amb la desaparició del qual les tenebres de la decadència s’espesseïen en tota la nostra terra.”

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

La majoria de nosaltres sabem ben poc del eminent personatge que fou RAMON LLULL, així com de la transcendència de la seva obra literària.  Potser en un trist futur Ramón Llull serà conegut pels ciutadans de Barcelona com el nom d’un carrer de Poblenou, només. Pel que sembla, tal i com van les coses, la filosofia i les arts estan patint pel que fa a la seva divulgació. Sembla que les humanitats no són tan necessàries a parer dels que fan les lleis d’educació, així m’ho transmeten companys que imparteixen aquestes assignatures i veuen com, any rere any, els redueixen els horaris de classe. Aquest any, amb la celebració del setè centenari de la seva mort, esperem que la seva obra i la seva vida ens surti evocada i àmpliament divulgada  per tots els mitjans de comunicació.

Si llegiu el meu blog trobareu que us aconsello aquest llibre que veieu a les imatges i que, si bé és petit d’extensió, no ho és de contingut, ja que us farà la semblança que Llull va voler que transcendís d’ell i que porta per títol “Vida de mestre Ramon “ o “Vita  coaetania”, text aquest que anava dictant a un frare deixeble seu. Recentment ha estat   adaptat al nostre català actual a cura d’Anthony Bonner, de manera que la seva lectura resulta molt agradable i fàcil de llegir, i deixa una pinzellada que ajuda a fixar més el personatge en la nostra memòria. Conté unes il•lustracions delicadíssimes i molt originals de diferents episodis del text. El llibre l’ha editat Editorial Barcino, de Barcelona.

Glòria Judal
 5 de juliol de 2015