PERLES DE LLULL I VERDAGUER
             del Llibre d'Amic e d'Amat, a les “Perles”


Parlava de Ramon Llull en el darrer Butlletí , i, continuo parlant d’ell tota vegada que l’article parteix d’un llibre seu, el “Llibre d’Amic e d’Amat”. La lectura d’aquest llibre va inspirar Verdaguer convertint aquells 365 pensaments per a ús diari i de reflexió dels frares, en poesia lírica i mística.

Fa uns anys va ser encarregat al poeta contemporani nostre, Enric Casasses, una nova edició de les Perles, de Verdaguer. En el seu pròleg hi llegim: “Una cosa és trinitat: l’amic, l’amor i l’amat. O l’amor, l’amat i l’amic. La qüestió és que l’amic no pot arribar a l’amat sense passar per amor, i no pot arribar a l’amor si no és per l’amat.” Aquesta obra, que és Llull i Verdaguer alhora, ens parla de la relació entre “ l’amic”, que és l’home, i “l’Amat”, que és Déu.

El 1893 el poder eclesiàstic i el marquès de Comillas declaren la guerra a Jacint Verdaguer. Aquest és confinat al santuari de la Gleva amb prohibició d’anar a Barcelona. Se n’escapa l’any següent i pren vaixell cap a Mallorca. Va a Miramar on serà acollit per l’arxiduc Lluís Salador d’Àustria ( un dels principals impulsors de la figura de Llull, i mecenes de les primeres edicions modernes de la seva obra) que, a part dels ajuts econòmics que li dispensa, fa quelcom de més important: li possibilita d’estar-se a Miramar com si fos a casa. Malgrat només hi resta dues o tres setmanes, ja en té prou: és el lloc on Llull va fundar la seva escola de llengües orientals. Lloc privilegiat a la serra de Tramuntana, un gran finestral obert per a la contemplació de la natura, el mar, l’ample cel de la nit i del dia, a tots els blaus; tot això ajuda asserenar l’esperit atribolat de Verdaguer.

És en aquest bellíssim paisatge, on retroba el benestar després dels darrers cinc o sis anys d’agitació i de lluita titànica contra els poderosos, contra els superiors, contra els diners, la persecució i la calumnia, anys, aquests, en què, si bé escriu intensament, els seus llibres són plens del dolor nascut del clima de violència amb que se l’envolta.

Va ser per una finesa de l’Arxiduc, que estimava l’home i el poeta, que Verdaguer escriuria inspirant-se en Llull. L’Arxiduc va deixar-li damunt la tauleta de nit el Llibre d’amic e d’Amat . Quin gran bé va fer-li! Era un llibre que el poeta ja coneixia i que ja l’havia inspirat alguna que altra vegada. Potser va ser a conseqüència del viatge de Verdaguer a Terra Santa i el trasbals que aquesta experiència va ocasionar-li i que el duu cap al misticisme, el que li planteja una relectura i una reinterpretació.

Va anar agafant versicles i els posava en vers: poesia lírica i mística alhora: elemental, essencial i senzilla de llegir on anar veient i sentint, a poc a poc, tot el que s’hi pot trobar, que és molt.

La felicitat d’aquest amor per l’Amat és manifesta en un diàleg constant amb l’ànima del món. És la terra concreta, amb el cel al damunt i la mar al davant, la terra que trepitgem, entesa i sentida com una transfiguració del paradís. La gran paraula de l’Amat és aquesta bellesa i magnificència de totes les criatures;”Totes les coses me parlen de l’Amat”.

El misticisme de Llull i el de Verdaguer es troben. Mitjançant el personatge de Banquerna, aquelles lectures per a fer meditar als frares es converteixen sis segles després en “Perles” del llibre d’Amic e d’Amat”. Aquella vivència a Miramar va fruitar.

Aquests dos pilars de la nostra literatura, que circumstancialment va unir s’Arxiduc ( expressió amb que se’l coneix a Mallorca) , ens han enriquit la llengua, el pensament i l’esperit. Lloats siguin!



PERLES, de Verdaguer
(16)

Cercant l’amic a l’Amat
trobà un home que es moria,
que moria sens amor:
-Per què moriu sens amor?
-Perquè sens amor vivia.

(43)
L’amic s’enfonsa en la maror sens mida,
més tanmateix de naufragar té por:
“No és com les altres mars, l’Amat li crida,
lo dolç port de la vida
és al bell fons del pèlag d’amor”.

                                                                             manuscrit del Llibre d'amic e amat de finals del segle XIV
                                                                             conservat a la Bayerische Staatsbibliothek, de Munic.
(20)
Il•lumina l’amor lo nuvolat
que es posa entre l’amic i l’Estimat
i el deixa lluminós i resplendent
com en l’alba l’estrella,
la llum en la nit bella, lo sol en l’orient,
i pel núvol aquell fulgorosíssim
parlaven tu per tu l’home i l’Altíssim.

Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, arxiduc d'Àustria 1847 - 1915. Arxiduc d'Àustria, príncep de Bohèmia, d'Hongria i de la Toscana, amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Fou membre de la branca dels Àustria-Toscana de la mil·lenària casa dels Habsburg.

Fou un intel·lectual que s'interessà per les ciències naturals, per l'etnografia i per les llengües clàssiques. També va estudiar l'anglès, el francès, l'hongarès, el txec, l'alemany, l'àrab i el castellà. També va aprendre el català a les Illes Balears, llengua en la qual escrigué diverses obres i la seva correspondència adreçada a Miquel Costa i Llobera i Jacint Verdaguer.

Setembre 2015