Acaricio la seva escorça rugosa

EL MEU ARBRE

Posats a admirar la bellesa dels arbres, n’hi ha molts que són d’estampa més lluïda que no pas l’alzina, que és l’arbre que jo he triat.

Aquest arbre el sento formar part de mi i del paisatge que m’agrada freqüentar. És arreu del nostre país, i, el més genuí dels nostres boscos.

Jo amb ella m’he fet poema, prosa, imatge. He anat a abraçar-la per sentir la seva viva escorça rugosa. L'alzina, jo i el meu difunt marit-, que em va regalar la seva imatge fins la fi dels meus dies, som u quan amb el record he anant a trobar-la. Solitària en l’altiplà de mas Reverter, enmig del camp de blat, com l’adalil de la contrada, vigila la vastitud del paisatge que s’estén al seu voltant, i jo, amb ella, contemplo la posta d’or i de foc en un secret idil.li .

M’agrada la seva austera rusticitat. Fidel, resisteix sovint l’embat del foc, i es revifa i lluca per refer el paisatge des de la pregonesa de les seves arrels. Jo també he hagut de fer aquesta experiència de tornar a la vida el paisatge desolat que em va  deixa una  mort.  Aquest arbre sap viure en condicions precàries, de sol magre, amb poca pluja  per a la seva sed . Acull als seus peus un sotabosc aromàtic de farigoles i romanins de brucs i argelagues, de galzerans i estepa de fràgil flor rosada i blanca, de diminuts narcisos, d’espígol olorós. I jo, a prop seu,  hi trobo la pau.

L’alzina, sabeu, floreix quan és ben segura que no hi haurà més fred. És aleshores que brota dels seus extrems un llagrimeig groc daurat,  i la branca comença a guarnir els seus extrems amb tímides fulletes tendres.

L’alzina no tem els vents ni les calamarsades, no tem la gelada ni la neu.

És un arbre tan fort que, ben cremat, torna a escalfar el nostre fred, fet carbó.

Quan passejant m’endinso als petits bosquets que conformen el paisatge  de la meva ruta, m’agrada  pensar que les alzines han estat des de sempre fidels al país, que són elles les que donen aquest color a les carenes que el configuren i fan suaus els perfils de les serres de l’interior del país.  I mireu si la porto interioritzada que, per definir el color d’els ulls familiars que estimo, els dic que tenen color d’alzina.

L'alzina del mas Reverter- La Segarra

Pasqua 2015 –març  Florejacs
Glòria